POEMA

FULLES D'HERBA

Ben engendrat i criat per una mare perfecta,
després de recórrer moltes terres,
amant de populoses voreres
o retirat per a reflexionar i meditar en algun profund amagatall,
lluny de l'estridència de la multitud,
en extasi i felicitat,
conscient del fresc i lliure corrent del Missouri,
conscient del poderós Niàgara,
de la terra, roques, flors de maig, estrelles, pluja, neu...
em sorprenc, solitari, cantant al Nou Món.
M'estiro i miro una tija d'herba de l'estiu.
Aniré al riu, sota el bosc, em treuré la disfressa i em quedaré nu.
M'embogeix la idea que em toqui l'aire,
l'olor de les fulles verdes i les fulles seques i de la riba i les fosques roques de la mar.
Uns petons lleugers, una abraçada, uns braços que s'omplen,
la sensació de salut, el refilet del migdia, la meva cançó en llevar-me i veure el sol.
Impuls, impuls, impuls.
Sempre l'impuls procreador del món.
Estic satisfet: veig, ballo, ric, canto...

WALT WHITMAN

(fragments de l'obra traduïts i condensats per Clau)