CARNAVAL

O CARNESTOLTES
==================================================================
Les festes de Carnestoltes tenen el seu origen en les saturnals o celebracions romanes dedicades a la Lluna, en què els esclaus menjaven el banquet servit pels senyors (un cop a l‘any es canviaven els papers). Era costum que els homes es disfressessin de dones i viceversa.

El mot Carnestoltes significa carns prohibides i Carnaval vol dir carn fora. Aquests noms es van introduir quan l’esglèsia va cristianitzar les festes paganes i va permetre fer certs excesos abans del periode anomenat Quaresma, temps d’oració, meditació i penediment.

Els actes propis de Carnestoltes es reparteixen en diversos dies:

Dijous Gras, que se celebra la setmana anterior al dimecres de cendra. Es mengen truites amb butifarra d’ou i es van preparant els actes centrals de la festa.

El pregó d’En Carnestoltes, Rei dels Poca-soltes, és pronunciat per la Carnestoltina o secretària. En el discurs es donen les normes o consignes per a les festes. Aquest acte es realitza el mateix dijous gras, el dia anterior o divendres, com a molt tard.

Balls i Rua de disfresses, que solen realizar-se dissabte i diumenge. És la festa grossa.

Tribunal dels Bulls, és un judici en què es condemna en Carnestoltes a la foguera o a ser desterrat durant un any. La Vella Quaresma actua de fiscal. És costum realizar-lo el mateix dimecres de cendra o el dia abans.

Enterrament de la sardina, que es fa dimecres de cendra. Significa que ja no es poden mantenir relacions sexuals fins que no acabi la Quaresma, quaranta dies després, el diumenge de Pasqua.

(Dades de “El Costumari Català” i d’altres fonts, extractades per JR)