18 de febrer 2008

POEMA


FULLES D'HERBA


Ben engendrat i criat per una mare perfecta,
després de recórrer moltes terres,
amant de populoses voreres
o retirat per a reflexionar i meditar en algun profund amagatall,
lluny de l'estridència de la multitud,
en extasi i felicitat,
conscient del fresc i lliure corrent del Missouri,
conscient del poderós Niàgara,
de la terra, roques, flors de maig, estrelles, pluja, neu...
em sorprenc, solitari, cantant al Nou Món.
M'estiro i miro una tija d'herba de l'estiu.
Aniré al riu, sota el bosc, em treuré la disfressa i em quedaré nu.
M'embogeix la idea que em toqui l'aire,
l'olor de les fulles verdes i les fulles seques i de la riba i les fosques roques de la mar.
Uns petons lleugers, una abraçada, uns braços que s'omplen,
la sensació de salut, el refilet del migdia, la meva cançó en llevar-me i veure el sol.
Impuls, impuls, impuls.
Sempre l'impuls procreador del món.
Estic satisfet: veig, ballo, ric, canto...
WALT WHITMAN

(fragments de l'obra traduïts i condensats per Clau)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agraden força aquests versos del Walt Whitman, perquè demostren la seva alegria de viure amb impuls, impuls, impuls.

Anònim ha dit...

Per mi es un del millors poetes.