Carnestoltes

Amigues i amics, això de les festes funciona cada vegada millor, oi?

Em sembla que per a la pròxima haurem d'avisar a TV3. És que hi ha un alumnat d'artistes que no necessiten ni assatjar! En quatre estones i un cistell d'alegria, ja l'han armada: tres hores sense parar de festa i xerinola!

No em direu que no us ho vau passar d'allò més bé? Vam tenir de tot: cuiners i cuineres, nens i nenes grans, contenidors de reciclatge, pirates, paletes, maduixes i maduixots, pallassos, vaques i pastor, ordinadors, indígenes pells-roges, cançons de la Xina, en català, en castellà, en anglès, comparses i sols... Tothom molt bé.

I del gran artista convidat, "El Zorro" que me'n dieu? Ja sabiem que el Joan és un home treballador, maco i net, però no coneixiem el seu art cantant. Ni el Julio Iglesias el supera!

Sabeu que és el millor de tot? La col·laboració, perquè va participar molta gent i això és important. Fins i tot algun profe va voler pujar a cantar i declarar públicament que era "un truhán y un señor".

Bé, de l'esglèsia més val que no en parlem, oi? Perquè, la veritat, aquell bisbe i la colla d'arreplegats que l'acompanyaven feien una fila... En fi, què hi farem! Paciència i endavant, com els d'Alacant

Ens hem de felicitar els uns als altres per l'esforç fet i les ganes d'ajudar de tothom. També cal donar les gràcies a tots i a totes per les cosetes tan bones que van menjar i beure. Un agraïment especial per a la Carmina, directora de l'Escola i coordinadora de la Comissió de Festes; a laTere, directora del grup de teatre de l'Escola, i per al Joan, que va portar i muntar tot el material tècnic de so i imatge i ens va regalar aquelles cançons que tant ens van agradar.

I la propera encara serà més grossa. Sí o sí?

En Carnestoltes, Rei dels poca-soltes