30 de març 2008

TENIM UN DEUTE

Cada vegada que mor una persona rellevant del nostre país i que ha projectat el millor de la seva personalitat emprant la llengua a la qual nosaltres volem servir i ser fidels, ens queda la recança de no haver-los valorat prou quan encara els teníem entre nosaltres. Darrerament ens han deixat el poeta Josep Palau i Fabre i l'abat Cassià. Del primer no podríem afegir res més del que els media i les autoritats ja van dir i fer. Pel que fa al segon, som a temps d'afegir-hi el nostre homenatge editant un breu extracte del editorial que li va dedicar el diari Avui:

La matinada del passat dia 12, va morir Cassià Maria Just, el que va ser abat de Montserrat des del 1966 fins al 1989 i es va convertir, sens dubte, en una de les figures més destacades de l'Església catalana de la segona meitat del segle XX. Si Montserrat és un lloc de referència dels valors nacionals de Catalunya és, en bona part, gràcies a homes com Cassià. Si per a molts ciutadans, amb més o menys fe, Montserrat és un lloc de trobada eclesial i cultural, si el monestir té una projecció cívica d'arrelament a la terra és, en part, perquè en els anys de canvi i d'ebullició de la Transició, Montserrat va tenir un abat com Cassià Just. Un home de país, arriscat, valent, amb esperit crític i prou líder per saber "il·luminar" i "guiar", per dir-ho en verbs del mateix Virolai, ell que era un organista i músic excel·lent.

DEP + +

EA Prosperitat



Sigue al minuto las principales noticias de tu ciudad MSN Deportes

25 de març 2008

Josep Benet




Es mor l'historiador
i polític Josep Benet,
figura clau de la
resistència i la transició.





_______________________




DEP
Ea Prosperitat
_______________________








L'historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) s'ha mort anit a l'edat de 87 anys a l'Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l'Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i va encapçalar la llista del PSUC al Parlament de Catalunya el 1980. Al 1985 va crear el Centre d'Història Contemporània, que dirigí fins el 2000, i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2000).
Vegeu una de les darreres
entrevistes fetes a Josep Benet, on l'historiador i polític parla del cartellista i llibertari Carles Fontserè (1916-2007).

La capella ardent de Benet s'instal·larà demà (26-03) al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i estarà oberta al públic entre les deu del matí i les sis del vespre. El funeral es farà també demà a les vuit del vespre al convent de les monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les.

El dia 27 d'aquest mes arribarà a les llibreries el volum 'De l'esperança a la desfeta (1920-1939)', on Benet relata els seus primers anys de vida, del 1920 al 1939. Aquest llibre de memòries, publicat per Edicions 62,
va rebre l'onzè premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas. Benet fa un repàs dels seus anys d'infantesa i d'aprenentatge des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i del pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. També tracta tot el període de la guerra. La Fundació Trias Fargas va valorar el llibre com 'un exercici d'introspecció poc freqüent en la tradició autobiogràfica catalana', que 's'endinsa en els seus orígens i així pot explicar amb claredat perquè és l'home que ha estat'.

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, era membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i va ser professor a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.

Va publicar 'Maragall i la Setmana Tràgica' (1963), 'El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps' (1968), 'Catalunya sota el règim franquista' (1973), 'Marxisme català i qüestió nacional catalana' (1974) —sota el pseudònim de Roger Arnau— i, amb Casimir Martí, 'Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista' (1976), 'Fets i personatges' (1981), 'Exili i mort del president Companys' (1990), 'El president Tarradellas en els seus textos' (1992), 'L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya' (1995), 'La mort del president Companys' (1998) i 'Carles Rahola, afusellat' (1999). I més recentment: 'Domènec Latorre, afusellat per catalanista' (Edicions 62, 2003), 'Escrits en defensa pròpia' (Proa, 2003), 'El president Companys, afusellat' (Edicions 62, 2005).

13 de març 2008

DESIG

Amigues i amics, alumnes i profes,

Vull desitjar-vos
que passeu els dies de vacances amb salut, tranquil·litat i pau;
que els aprofiteu per a descansar
i per a fer activitats que no sempre es poden fer;
per a escoltar música i passejar;
per a escriure i llegir;
per a mirar el cel de la nit,
que ens recorda com som de petits;
el cel tan bonic,
que ens permet viatjar
per l'espai i el temps
amb el pensament...

Benvolguts i benvolgudes,
us felicito pel vostre treball,
pel vostre interés,
per la vostra companyia
i pel vostre afecte.

Espero que tornem tothom
amb energia renovada,
amb ganes d'aprendre
els uns dels altres;
aprendre sobretot
a conviure solidàriament,
a descobrir que el respecte és la paraula
màgica per a canviar la vida i el món:
el respecte a l'altre,
que potser no pensa igual
o és diferent per fora,
però que en el fons som bessons;
el respecte als gats i a les flors,
a l'aire, a l'aigua, a les pedres,
a la Terra i a la Vida...
El respecte a un mateix.

J. R.

06 de març 2008

RECUERDOS DE UNA ALUMNA Y MAESTRA


CON CARIÑO AL COLEGIO

Un dia en la escuela yo entré,

en ella me ilustré

después de diociocho años la dejé

y muchos avatares viví,

a favor y en contra de mí,

pero lo que más me dolió fue

dejarla cuando más la necesitaba,

pués en ese momento

mi madre me había dejado

y el corazon roto

me había quedado.

Pero el tiempo cura

y llegas a verlo todo

con cariño y hermosura.


LA PROFE DE CORTE - PAQUITA

02 de març 2008

RECOMENDACIÓN

¡¡ Hola a todos !!

Hace días que pensaba escribir alguna cosita en el blog, pero me pongo a pelear con el ordenador ¡sí, pelear! porque quiero hacer algo que ya creía que tenía más que superado y por más vueltas que le doy no me saleeeee (y así, entre nosotros, cojo un cabreo impresionanteeeee) y he pensado usarlo para algo positivo sacarle provecho (no al cabreo)al ordenador y utilizalo para algo positivo.

Y pensando que ayer sabado pase un día de lo más guay (como se dice ahora) os lo voy a explicar porque puede que os interese. Estuve visitando una exposición en La Caixa Forum (está en Plaza España) que abre de lunes a domingo de 10 a 22 h.

Hay varias, pero la que yo vi trata de la vida personal y artistica de Charles Chaplin (Charlot). Además de ver una gran cantidad de fotos, álbumes y diapositivas, se podían ver varias secuencias filmadas de sus películas: Candilejas , El Circo, El Gran Dictador del año 40...

Nació en Londres en 1889 y murió en Suiza el 25 de diciembre de 1977. Recibió un Oscar especial en Hollywood y unos meses después, El León de Oro en el festival de Cine de Valencia.

Charlot habia nacido en una familia de comediantes pero era un gran Genio porque además de actor era director, guionsta y compositor de la mayoria de sus películas.

Fué una persona comprometida a favor de las causas sociales y contra las injusticias, por lo que marcó un periodo de relaciones conflictivas con las autoridades de Estados Unidos en el año 1940.

Lo que pude observar es que viendo sus cortometrajes, tanto niños como mayores, reían a carcajadas, lo que demuestra que a pesar de los años su humor sigue vivo.

¡Ah! muy importante: la entrada es GRATUITA y estará expuesta hasta el 27 de abril de este año.

Maria Gómez





Tecnología, moda, motor, viajes,.suscríbete a nuestros boletines para estar siempre a la última MSN Newsletters

Para el blog de la escuela.

¡HOLA! Tertuliano al habla:

Us recomano les exposicions de la "Caixa Forum" de dilluns a diumenge de 10 a 20 h, dissabtes oberts fins a les 22 h. (Avda. Marqués de Comillas 6-8, metro Plaça Espanya - línies 1 i 3).
Una joia del Modernisme.

Exposicions actuals:
Chaplin en imatges, fins al 27/04/08
Prínceps etruscos, fins al 4/05/08
1908-2008 = 100 anys del Palau, fins al 25/05/08
L´eufòria. Casos d'optimisme extrem, fins 24/03/08.

Jo ja he vist la de Chaplin i la de 100 anys del Palau y si hagués de donar una puntuació sería un 10, meravelloses.

Francesc.


_________________________________________________________________
La vida de los famosos al desnudo en MSN Entretenimiento
http://entretenimiento.es.msn.com/