30 de març 2008

TENIM UN DEUTE

Cada vegada que mor una persona rellevant del nostre país i que ha projectat el millor de la seva personalitat emprant la llengua a la qual nosaltres volem servir i ser fidels, ens queda la recança de no haver-los valorat prou quan encara els teníem entre nosaltres. Darrerament ens han deixat el poeta Josep Palau i Fabre i l'abat Cassià. Del primer no podríem afegir res més del que els media i les autoritats ja van dir i fer. Pel que fa al segon, som a temps d'afegir-hi el nostre homenatge editant un breu extracte del editorial que li va dedicar el diari Avui:

La matinada del passat dia 12, va morir Cassià Maria Just, el que va ser abat de Montserrat des del 1966 fins al 1989 i es va convertir, sens dubte, en una de les figures més destacades de l'Església catalana de la segona meitat del segle XX. Si Montserrat és un lloc de referència dels valors nacionals de Catalunya és, en bona part, gràcies a homes com Cassià. Si per a molts ciutadans, amb més o menys fe, Montserrat és un lloc de trobada eclesial i cultural, si el monestir té una projecció cívica d'arrelament a la terra és, en part, perquè en els anys de canvi i d'ebullició de la Transició, Montserrat va tenir un abat com Cassià Just. Un home de país, arriscat, valent, amb esperit crític i prou líder per saber "il·luminar" i "guiar", per dir-ho en verbs del mateix Virolai, ell que era un organista i músic excel·lent.

DEP + +

EA Prosperitat



Sigue al minuto las principales noticias de tu ciudad MSN Deportes