Josep Benet

Es mor l'historiador i polític Josep Benet, figura clau de la resistència i la transició. _______________________ DEP Ea Prosperitat _______________________

L'historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) s'ha mort anit a l'edat de 87 anys a l'Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l'Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i va encapçalar la llista del PSUC al Parlament de Catalunya el 1980. Al 1985 va crear el Centre d'Història Contemporània, que dirigí fins el 2000, i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2000).
Vegeu una de les darreres entrevistes fetes a Josep Benet, on l'historiador i polític parla del cartellista i llibertari Carles Fontserè (1916-2007).

La capella ardent de Benet s'instal·larà demà (26-03) al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i estarà oberta al públic entre les deu del matí i les sis del vespre. El funeral es farà també demà a les vuit del vespre al convent de les monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les.

El dia 27 d'aquest mes arribarà a les llibreries el volum 'De l'esperança a la desfeta (1920-1939)', on Benet relata els seus primers anys de vida, del 1920 al 1939. Aquest llibre de memòries, publicat per Edicions 62, va rebre l'onzè premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas. Benet fa un repàs dels seus anys d'infantesa i d'aprenentatge des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i del pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. També tracta tot el període de la guerra. La Fundació Trias Fargas va valorar el llibre com 'un exercici d'introspecció poc freqüent en la tradició autobiogràfica catalana', que 's'endinsa en els seus orígens i així pot explicar amb claredat perquè és l'home que ha estat'.

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, era membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i va ser professor a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.

Va publicar 'Maragall i la Setmana Tràgica' (1963), 'El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps' (1968), 'Catalunya sota el règim franquista' (1973), 'Marxisme català i qüestió nacional catalana' (1974) —sota el pseudònim de Roger Arnau— i, amb Casimir Martí, 'Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista' (1976), 'Fets i personatges' (1981), 'Exili i mort del president Companys' (1990), 'El president Tarradellas en els seus textos' (1992), 'L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya' (1995), 'La mort del president Companys' (1998) i 'Carles Rahola, afusellat' (1999). I més recentment: 'Domènec Latorre, afusellat per catalanista' (Edicions 62, 2003), 'Escrits en defensa pròpia' (Proa, 2003), 'El president Companys, afusellat' (Edicions 62, 2005).