LES MEVES LLÀGRIMES
Quantes vegades han regalimat per la meva cara, arribant a fer-me mal al cor, com sempre hi són ara. Hi són però ningú no se n'adona, però hi són. No voldría tenir-les però les tinc, no voldría sentir-les però les sento. Brollen i brollen dels meus ulls, me les netejo i no tinc esma a dir-me: no ploris mès!. Per què ets així?.
Sóc jo tot el meu cos, no el puc canviar. M'agradaria ser una altra persona, amb uns altres sentiments, però vaig néixer així i així em moriré, éssent aquesta personeta fràgil i sensible que sóc.
Penso no tornar-les a tenir mai més , ni per cap cosa, ni per ningú. Encara que serà impossible, ja que Déu em vol així en aquest món. Tinc persones al meu costat que fan que no surtin, em donen alegría. Per a totes elles moltes gràcies. Tanmateix sempre hi haurá algú que em fará patir aquesta sensació amarga a la meva cara.
Yolanda Fernández
Grup catalá nivell llindar
yolanda
Todo ruedas: información práctica y todo el glamour del mundo del motor. MSN Estilo y Tendencias
7 comentaris:
Voldria dir-te
moltes coses,
ai, Yolanda,
però les millors
les has dit tu,
dolça i maca,
fràgil i forta,
com molts volem
i no podem ser,
amiga de tots.
Voldria saber...
plorar jo també
quan cal plorar,
però no sempre
ho puc fer o sé.
El que et puc dir,
això de ben segur,
és que tu no ets
qui ha de canviar,
sinó d'altres.
Altres que sabem
poc de pluges
interiors,
de gust salat,
de sabor amarg.
Altres que, cecs
i muts i, potser,
més morts que vius,
plorem sense mal
i fem plorar.
Tens raó, Josep: no sabem plorar, o plorem sense mal, de vegades, o fem plorar. Pena fem i som una pena.
Jo també voldria ser una persona com la Yolanda, amb sentiments profunds, fràgil com ho és tothom,
però forta com una roca.
No canviïs mai, Yolanda!
Estoy muy emocionada el poder leer todo lo que habéis escrito sobre mí, pues solamente intenté plasmar en un papel lo que sentía en ese momento mi corazón.
Muchas gracias, amenazo con escribir mas cosas.
Yolanda: me ha gustado mucho tu escrito y te animo para que sigas así y que vayas escribiendo. No cambies nunca.
Saludos
Yolanda continua fen aquests comentaris tan macus
Sigue asi Yolandita y no cambies, a mi tb me gustaría ser más de lo q soy, pero nada, hay q conformarse, con lo q somos, x cierto, te callado tenias esto, capulla, menos mal q uno caza de largoooo, Saludos cielo.
No siguis cap altra persona, siguis tu mateixa.Tens molt dins teu, tendresa,honestedat,sensibilitat i una gran capacitat d´amor als altres i molt inteligent.Ah! El que vulgui fer-te patir pensa el que li diria Groucho Max,
"Aquest pot semblar idiota,però no es deixin enganyar, es realment un idiota.
Publica un comentari a l'entrada