ACTITUDS, POLÍTICA I LLENGUA

CAL MILLORAR LA LLENGUA

Amb tantes informacions contradictòries dels polítics la gent es fa un lio. Es veritat que entre tots poden crear un gran embolic.

I el pitjor és que no s’hi troba cap idea arrolladora, perquè en realitat no n’hi ha cap d’abassegadora.

El que no poden fer els polítics és escaquejar-se, o mirar d’escapolir-se per defensar l’escany de diputat; l’escó és una cosa molt sèria, i tant: la podem qualificar de seriosa.

Els mitings, els actes polítics públics, haurien de ser una ocasió senyalada, un moment assenyalat on tots, oradors i qui els apoien, és a dir, qui els recolzen, tots, han de posar l’empenyo, l’afany, en vèncer qualsevol camí empinat que es pugui presentar, per molt costerut que sigui. D’aquesta manera es pot lograr, i fins i tot aconseguir, una jornada exitosa, és a dir reeixida, on pugui brillar l’honradès de tothom, l’honradesa absoluta en una jornada imborrable. Bé, inesborrable.

El que no es pot admetre dels polítics és que vagin sempre amb ganes de discutir, cal canviar aquesta actitud. Ni tampoc és acceptable el pluriempleu, la seva pluriocupació.

Moltes vegades, el seu discurs és emmaranyat i empalagós; mal assumpte, perquè no hauria de ser ni embolicat ni tediós, sinó ben garbós o, primfilant, ben airós.

Pitjor seria que ens vingués amb qüentos, no estem per romanços! És llavors quan s’expressa el descontent amb l’orador, un descontentament que pot malograr la jornada, i sap greu que un acte polític que havia de ser positiu acabi esguerrat.

(Trobat a un e-mail, vull dir a un correu electrònic)