Som a temps?

EL CEL PLORA ========== El cel plora molt poc, poc a poc i tristament: els nois van al castanyer i no hi troben res, els pins fan poques pinyes i les pinyes, pocs pinyons. Plora en silenci el cel trist per aquesta rosa tant estimada per tu, que has mimat per a mi, i ara morirà de set, vestida de vermell. El cel plora per la gent que ahir i avui en dia gasta i gasta aigua, inútilment i alegre, gasta la nostra vida i nostra esperança. Plora el cel ara i adés amb la pluja de tardor que és pena i res més; plora sense ganes ja pels rius i hiverns secs; per la sequera tot l'any. El cel ja sense esma i la terra febrosa ploren la falta d'aigua que afecta tanta gent. És tan trist quedar-se secs! És tan trist morir de set!

Plora ell i ploro jo, ploreu vosaltres i tots, Perquè es pot viure sense dormir gaire, es pot viure menjant poc; sense aigua és la mort. L'aigua serveix per a tot, és important per al camp, de tota vida és font, de plantes i animals, de persones, de tothom, que sens ella moriran. Com regarem les flors? Com mantindrem el món? Tots tenim dret a l'aigua, el líquid més important. Però el sabem apreciar? No el malbaratem. Tenim un problema gran: Que ens cal molt i no n'hi ha i no en sabem estalviar. Ens haurem d'acostumar a tancar l'aixeta bé. Encara som a temps! Poema conjunt de la classe d'Instrumentals III (tarda): Lola, Isabel, Manuela, José Barrientos, Fina, Celia, Mª Carmen, Dolors, María, José Parra, Encarna, Sara i la coordinació de J.R.