El meu poble

Hi ha una manera popular de dir “el meu poble”, quan tots sabem que els pobles no son de ningú, són de tots els que hi viuen i en el meu cas, encara que vaig néixer a SABADELL, un mes de Maig d'ara fa 64 anys, tinc la costum de dir que el meu poble, si mes no d’adopció, es un poblet anomenat ARNES situat a la TERRA ALTA província de TARRAGONA. Te uns 500 habitants durant l’any i els mesos d’estiu, s’ompla una mica més, degut als turistes i als familiars dels que van emigrat i que per vacances tornen.

ARNES es un poble petit i al mateix temps molt bonic i de gent autòctona molt arrelada a les seves costums. Està rodejat de muntanyes, els PORTS DE BESEIT que estan repartits entre Catalunya i Terol, s’hi parla el català a l’estil de la franja, que es una barreja de català, valencià i castellà, es una manera molt peculiar de fer-ho.

S’hi arriba anant fins a Gandesa capital de la TERRA ALTA passant per BOT, HORTA SE SANT JOAN i finalment arribem a ARNES.

Es un poble fronterer amb Terol, hi ha un pont que separa les dues comunitats autònomes, mig pont es d’un cantó i mig de l’altre.

Ja fa mes de 40 anys que hi vaig anar per primera vegada i amb va agradar tant que m'hi vaig quedar, no a viure sinó com a segona residencia i des de les hores hi estic molt vinculat, gracies als seus vins aiguardents i olis que a part d’altres coses et fan estimar aquest bonic i petit poble.

Si hi aneu, recomano visitar l’Ajuntament, El Pouet de la neu, el Toll del Vidre, La Cova del Moro i els Estrets que son una meravella de la natura, a part d’altres indrets que anireu coneixent una vegada hi sigueu.

Aquest relat, només vol ser una petita pinzellada d’aquest petit i bonic poble de la TERRA ALTA.

Benjamí Reginaldo